El viatge de la tòrtoraJohn Mallor-FRSPBEn aquesta edició destinarem aquesta aportació econòmica a l’estudi de les rutes migratòries de la tórtora comuna o europea i a l’estudi de les poblacions de còlit negre a les Terres de l’Ebre.

La tórtora (Streptopelia turtur) ha patit una acusada regressió de les seves poblacions degut en bona part a l’excessiva pressió cinegètica que pateix al llarg de les seves rutes migratòries. De ser un dels ocells més abundants de les zones rurals de bona part d’Europa, s’està convertint en una espècie cada vegada més escassa i ja hi ha alguns estudis que indiquen que podria acabar extingint-se del tot, tal com va passar amb el colom migratori a Amèrica el Nord.

Les tórtores ja marcades amb emissors via satèl·lit viatgen des de França i Gran Bretanya fins a l’Africa occidental seguint una ruta que evita dues grans barreres geogràfiques – el mar Mediterrani i el desert del Sàhara. Ara, un sol exemplar d’aquesta espècie indica que algunes poblacions poden optar per una ruta directa, travessant els obstacles enlloc de vorejarlos. Aquesta ruta migratòria pot ser més exigent per a l’individu però sembla menys arriscada per a la població. Les tórtores i altres espècies que crien a Catalunya podrien estar en aquest darrer grup, això és el que vol estudiar el projecte de conservació al qual destinarem els beneficis de les entrades del Festival.

P1870511 còpiaEl còlit negre és un ocell lligat a espais oberts i assolellats més o menys rocallosos i la seva àrea de distribució actual es restringeix a una part de la península Ibèrica i el Magrib. La població ibèrica de còlit negre s’estima entre 4.100 i 16.000 parelles i està en franca regressió. La població catalana nidificant s’estima en 401-631 parelles i les principals poblacions de Catalunya es situen al sud de la província de Lleida, i especialment a les Terres de l’Ebre. Aquesta espècie figura a la Llista Vermella dels ocells nidificants a Catalunya amb l’estatus de “vulnerable”.

L’associació ornitològica Picampall ha fet una sèrie de censos per a obtenir dades sobre la densitat reproductora a les Terres de l’Ebre i des de l’associació creuen que es fonamental seguir fent censos ja que els que s’han fet el 2017 han obtingut resultats i unes primeres conclusions que consideren força rellevants en el coneixement d’aquesta espècie. Part dels beneficis d’aquesta edició, es destinaran a continuar amb l’estudi de les poblacions d’aquest ocell.